Madame Marie

Interpretació: Antònia Jaume, Òscar Intente, Salvador Miralles, Eulàlia Ballart i Joan Gomila
Direcció: Frederic Roda
Disseny escenografia i vestuari: Associació La Vila Acció Teatral
Espai de So: Biel Padilla
Dibuixos projecció: Impremta Leo/Pere Pasqual
Il·luminació: Joan Gomila/Biel Padilla
Tècnic de companyia: Antoni Gomila Servera
Aj direcció: Cristina Brunet
Fotografia i grafisme: Marina Cànaves
Producció executiva: Joana Serra
Producció: La Fornal d’espectacles

María Altamir Latre és una de tantes víctimes invisibles del franquisme. El mes d’abril de 1937 se li obrí la que seria la causa 302/1937. El seu delicte? Tenir
85 monedes de plata. El règim franquista havia decretat que els ciutadans havien de canviar al banc les monedes de plata per bitllets en paper. La
moneda espanyola s’havia devaluat molt i si Franco volia armament només s’ho podia pagar amb la plata dels espanyols. La sra. Altamir era la Madame –
així se la coneixia- d’una casa dedicada a la prostitució a l’actual passeig d’Antoni Maura, més conegut per Na Camel·la, molt a prop de l’Escola Graduda,
edificada per la segona república. Després del cop d’estat l’escola va ser convertida en presó i lloc de tortures i repressions.
“La manca de coherència i credibilitat d’un règim podrit per la corrupció i absència de principis, i d’una justícia que no podia ser diferent dels qui la
patrocinaven, es manifesta quan s’escodrinyen els papers dels arxius. La seva lectura provoca sovint perplexitat, vergonya o indignació. Aquest cas,
indecorós de principi a fi, permet en certs moments fins i tot una mitja rialla. Resultaria còmic si darrera de tot aquell tramat no hi hagués una persona que
ho pagà amb una perllongada etapa de presó”
Carrabiners, militars i una madame. El règim en un bordell.
Víctimes Invisibles. La repressió de la dona durant la Guerra Civil i el franquisme a Mallorca. 2011. Antoni Tugores